DESCOBREIX AVIÀ

Avià, un poble viu, també a nivell meteorològic

Avià es troba a la comarca del Berguedà, a tocar de Berga i a les portes del Prepirineu. És per això que té un clima mediterrani d’interior amb influència prepirinenca. A l’hivern el fred es fa notar i es produeixen inversions tèrmiques amb gelades freqüents i boires esporàdiques. La neu és ocasional (cada cop menys freqüent a causa del canvi climàtic) i sol aparèixer en irrupcions de nord més fredes. La primavera és dinàmica, amb canvis sobtats i ruixats. A l’estiu predomina la calor moderada i nits relativament fresques, però són habituals les tempestes de tarda curtes i intenses, sovint amb calamarsa o pedra. La tardor concentra una part important de la pluja anual, amb episodis més generosos quan entra flux humit de llevant o sud-est. Pel que fa al vent, dominen sovint els vents de sud–sud-oest suaus. Les entrades de nord/nord-oest, en canvi, són més seques i poden portar ratxes de vent més fortes.

Un poble mil·lenari

Avià neix al voltant de la parròquia de Sant Martí, alçada per ordre del comte Guifré el Pilós a finals del segle IX i consagrada pel bisbe Nantigis l’any 907. En l’acta de consagració ja s’hi esmenta el nucli com a “villam nominatam Avizano” (Baraut, 1978).

Al voltant del temple es formà la sagrera, a tocar d’un castell o torre de vigilància situat a l’actual plaça Abat Oliba (Camprubí, 1998). La primera sagrera ocupava l’entorn de la plaça, de cal Gasolà a la plaça, amb l’església romànica, la rectoria i el cementiri a la part més elevada. Probablement una part era emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal protegien el sector est.

Les dues portes i l’expansió del nucli

El poble tenia dues portes d’accés: la del carrer Portal, del qual se’n conserva l’arc entre cases, comunicada amb el camí ral de Cardona; i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del Padró, a l’entorn de cal Gasolà.

Al segle XIV hi havia una dotzena de cases (Cortés, 1998). El nucli creix cap al sud (plaça del Padró) entre els segles XVI i XVII, i s’estén fins a l’església nova entre els segles XVIII i XIX. El cadastre de 1767 registra 56 cases —carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya)—, i a l’Amillarament de 1862 ja n’hi consten 72 (Abat, Portal, Padró i de Baix). Fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886), així com documentació de cases (Mas, Vilamarí, Santamaria), confirmen la continuïtat residencial del nucli antic al llarg dels segles.

De la carlinada a les tombes

Durant la Primera Guerra Carlina, abans de la presa de Berga, la rectoria d’Avià acollí el quarter general carlí. El comte d’Espanya hi fou destituït el 26 d’octubre de 1839, fet presoner a la mateixa rectoria i assassinat a Pont d’Espia el 2 de novembre del mateix any.

La memòria oral recorda que, en pavimentar la plaça Abat Oliba cap als anys 50, s’hi trobaren restes òssies atribuïbles a l’antic cementiri. En aquesta zona també s’han documentat tombes antropomòrfiques; se’n conserva una mostra a l’antiga plaça dels Estudis, darrere de cal Gabarró.

Fonts: Baraut (1978); Camprubí (1998); Cortés (1998); Arxiu Parroquial/Municipal (APM).